El riu que va canviar de color: fitxa de comprensió lectora per a 4t de primària

Llegeix el text

Al poble de la Clara hi ha un riu. Es diu la Riera Blava. Abans, l'aigua era molt clara. S'hi veien els peixos i les pedres. Els avis hi pescaven els diumenges.

Un estiu, l'aigua es va tornar marró. Feia mala olor. A la riba hi havia ampolles i bosses de plàstic. Els peixos ja no hi eren.

La Clara ho va explicar a classe. La mestra va proposar investigar què passava. Els alumnes van fer fotografies. També van parlar amb els veïns.

Van descobrir dues coses. Una fàbrica tirava aigua bruta al riu. A més, la gent hi llençava escombraries.

Els alumnes i les famílies van netejar el riu. Van omplir quaranta sacs! També van escriure una carta a l'Ajuntament.

Al cap d'uns mesos, l'aigua tornava a ser neta. La Clara va veure un peix. Cuidar la natura és feina de tots.

Llegeix el text

Al poble de la Clara hi passa un riu petit que es diu la Riera Blava. Durant molts anys, l'aigua era molt clara. S'hi veien els peixos i les pedres del fons. Els infants hi anaven a buscar capgrossos. Els avis hi pescaven els diumenges. A l'estiu, les famílies hi berenaven a l'ombra dels pollancres.

Un estiu, però, la Clara va notar que l'aigua s'havia tornat marró. A més, feia mala olor. A la riba hi havia ampolles, bosses i fins i tot una roda de bicicleta. Els peixos havien desaparegut i ja no se sentien les granotes al vespre.

L'endemà, la Clara ho va explicar a classe. La mestra va proposar un projecte: investigar què havia passat. Durant dues setmanes, els alumnes van fer fotografies i van parlar amb els veïns. També van anar riu amunt amb la mestra per veure d'on venia la brutícia.

Així van descobrir dues coses. D'una banda, una fàbrica abocava aigua bruta al riu. De l'altra, molta gent hi llençava escombraries quan passejava. Els alumnes van fer un mural amb les fotografies. El van penjar al vestíbul de l'escola.

Després, la classe va organitzar una jornada de neteja amb les famílies. En un sol matí van omplir quaranta sacs d'escombraries. També van escriure una carta a l'Ajuntament per demanar que controlés la fàbrica.

Al cap d'uns mesos, l'aigua tornava a ser transparent. Un dia, la Clara va veure un peix nedant entre les pedres. Llavors va entendre que cuidar la natura és una feina de tots. I que els canvis petits també compten.

Llegeix el text

Al poble de la Clara hi passa la Riera Blava, un riu petit que neix a la muntanya. Uns quilòmetres més avall, desemboca en un riu més gran. Durant generacions, l'aigua havia estat tan transparent que s'hi distingien els peixos i les pedres del fons. Fins i tot s'hi veien els capgrossos que s'amagaven entre els joncs.

Un estiu, però, la Clara va notar que l'aigua havia agafat un color marronós i desprenia una olor desagradable. A la riba s'acumulaven ampolles, bosses i embolcalls. Els peixos havien desaparegut i, al vespre, ja no se sentien les granotes. Ningú no sabia ben bé què havia passat.

La Clara ho va plantejar a classe i la mestra va proposar convertir-ho en un projecte d'investigació. Els alumnes es van repartir la feina. Uns van fer fotografies, altres van entrevistar els veïns i un tercer grup va analitzar mostres d'aigua amb l'ajuda d'un pare biòleg. Així van descobrir que, riu amunt, una fàbrica abocava aigua residual sense depurar. També van comprovar que molta gent hi llençava deixalles quan hi passejava.

Amb les conclusions, la classe va organitzar una jornada de neteja amb les famílies. En un sol matí van recollir quaranta sacs de residus. També van redactar una carta a l'Ajuntament, acompanyada de dades i fotografies, per demanar que s'inspeccionés la fàbrica.

Mesos després, la fàbrica havia instal·lat una depuradora i l'aigua tornava a ser transparent. Un matí, la Clara va veure un peix nedant entre les pedres. Llavors va comprendre una cosa important: la investigació, les dades i la col·laboració poden canviar les coses.