Pla de suport individualitzat (PI): què és i exemples d'adaptacions

El pla de suport individualitzat (PI) és el document en què l'equip docent recull les valoracions i les decisions sobre les mesures i els suports que necessita un alumne concret per aprendre i participar. A Catalunya el regula el Decret 150/2017 i és obligatori, entre altres casos, per a l'alumnat amb necessitats educatives especials i per a l'alumnat nouvingut que s'incorpora tardanament. S'ha d'elaborar en un termini màxim de dos mesos i s'ha de revisar, com a mínim, un cop per curs.

Què és el PI (i què no és)

El Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, defineix el PI en l'article 12 com «un document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents» sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes.

Tres idees ajuden a situar-lo bé:

• No és rebaixar el currículum. El PI planifica què necessita l'alumne per assolir les competències: quines mesures (universals, addicionals o intensives) i quins suports (personals, metodològics i materials, inclosos els tecnològics).
• És un document viu. Forma part de l'expedient acadèmic i és el punt de partida del PI del curs següent.
• És una feina d'equip. El tutor o la tutora en coordina l'elaboració i el seguiment, amb l'equip docent, el mestre d'educació especial o l'orientador i, si escau, l'EAP. La direcció l'aprova amb el vistiplau de la comissió d'atenció educativa inclusiva (CAEI).

Qui necessita un PI a primària

Les orientacions del Departament d'Educació recullen els casos en què el PI és obligatori a l'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Els més habituals a primària són aquests:

• Alumnat amb necessitats educatives especials (per exemple, associades a una discapacitat intel·lectual, sensorial o física, o a un trastorn de l'espectre autista).
• Alumnat nouvingut que s'incorpora tardanament al sistema educatiu de Catalunya.
• Alumnat que ja no va a l'aula d'acollida, però que continua rebent suport lingüístic i social per seguir el currículum.
• Alumnat a qui es redueix la durada dels estudis.
• Alumnat que s'ha decidit avaluar amb criteris d'avaluació inferiors o superiors als del seu curs.
• Excepcionalment, alumnat que per assolir les competències necessita mesures addicionals i intensives.

En els altres casos, per exemple un alumne amb dislèxia o amb TDAH que avança bé amb mesures universals i alguna mesura addicional, és la CAEI qui valora si cal un PI. Abans de proposar-lo, convé revisar si les mesures que ja s'apliquen a l'aula són les adequades.

PI per a alumnat amb TEA

L'alumnat amb trastorn de l'espectre autista i necessitats educatives especials és un dels casos en què el PI és obligatori. Sovint les mesures no tenen a veure amb la quantitat de continguts, sinó amb l'anticipació, l'estructura visual, la comunicació i la regulació a l'aula.

PI per a alumnat amb altes capacitats

A primària, el PI no és automàtic per a l'alumnat amb altes capacitats. És obligatori quan es redueix la durada de l'etapa (flexibilització) o quan l'alumne s'avalua amb criteris superiors als del curs. Si l'enriquiment es fa dins de l'aula, la CAEI pot decidir si cal formalitzar-lo en un PI.

Què ha de contenir un PI

Les Orientacions per a l'elaboració del pla de suport individualitzat (Departament d'Educació, 2023) proposen uns elements mínims:

1. Dades personals i escolars de l'alumne.
2. Justificació del PI i nivell competencial actual.
3. Professionals i serveis que hi intervenen.
4. Proposta educativa: mesures i suports previstos, àrees implicades i criteris d'avaluació.
5. Horari dels suports.
6. Aprovació de la direcció.
7. Informació a la família.
8. Reunions de seguiment i acords de continuïtat, revisió o finalització.

Pel que fa a l'avaluació, l'alumne s'avalua d'acord amb els criteris fixats en el seu PI, i el butlletí ha d'indicar explícitament quins criteris s'han aplicat. A primària, l'alumnat amb PI s'ha de qualificar de totes les àrees, amb excepcions per a determinats alumnes nouvinguts.

Terminis i paper de la família

• Termini: un màxim de dos mesos, comptats des de l'inici de curs, des que la CAEI detecta la necessitat o des que l'alumne s'incorpora al centre.
• Revisió: completa, com a mínim un cop per curs, i sempre que el seguiment ho aconselli.
• Família: s'ha d'informar la família i fer-la partícip dels acords i del seguiment. Pot optar per no signar el PI; si no hi està d'acord, s'ha de fer constar en l'apartat de seguiment. A primària, la família rep una còpia si la demana.

Exemples d'adaptacions per tipus de necessitat

Aquestes són adaptacions habituals que es poden recollir com a mesures i suports. No són una recepta: cada PI parteix de l'alumne concret.

Necessitat	Exemples d'adaptacions a l'aula i a les fitxes
Dislèxia	Lletra sense gràcies i de mida més gran, interlineat ampli, enunciats curts, lectura de l'enunciat en veu alta, ortografia valorada només en el que s'ha treballat
TDAH	Una tasca per bloc, caselles per marcar el que s'ha fet, pauses previstes, temps addicional
TEA	Instruccions numerades amb un exemple resolt, llenguatge literal, anticipació dels canvis, suport visual
Trastorn del llenguatge	Vocabulari clau abans de començar, frases simples, imatges de suport, respostes amb opcions
Discapacitat intel·lectual	Objectius essencials, menys ítems, passos molt guiats, material concret
Baixa visió	Mida de lletra segons l'ajust prescrit, contrast alt, sense fons decoratius, espais de resposta amplis
Discalcúlia	Material manipulatiu, taules a l'abast, nombres més petits, un pas per línia
Alumnat nouvingut	Glossari amb imatges, enunciats breus, paraules clau en la llengua d'origen
Altes capacitats	Menys repetició, preguntes obertes, reptes de transferència, producció pròpia

Exemple: d'una fitxa ordinària a la versió per al PI

Imaginem una fitxa de comprensió lectora de 3r sobre un conte en què la Martina perd l'autobús i decideix tornar a casa a peu.

Versió ordinària

• Llegeix el text i respon a les preguntes.
• Pregunta 1. Per què la Martina decideix tornar a casa a peu? Explica-ho amb les teves paraules.
• Pregunta 2. Què hauries fet tu en el seu lloc? Per què?

Versió adaptada per a un alumne amb TEA

• Pas 1. Llegeix el text. Pots subratllar el nom dels personatges.
• Pas 2. Pregunta 1. Per què la Martina torna a casa a peu? Encercla la resposta: a) Perquè li agrada caminar. b) Perquè ha perdut l'autobús. c) Perquè plou.
• Pas 3. Pregunta 2. Completa la frase: «Si jo hagués perdut l'autobús, hauria…».
• Exemple resolt al marge: una pregunta similar ja contestada.

Versió per a un alumne amb altes capacitats

• Les dues preguntes inicials, més un repte: «Reescriu el final del conte de manera que la Martina prengui una altra decisió. Quines conseqüències tindria?».

Com es recull al PI

A l'apartat de mesures i suports es pot anotar, per exemple: «Instruccions seqüenciades i numerades; una pregunta per bloc; preguntes d'inferència amb opcions tancades i model de resposta; exemple resolt; suport visual dels personatges». Com més concreta és la descripció, més fàcil és que tot l'equip docent l'apliqui de la mateixa manera i que se'n pugui fer el seguiment.

Errors freqüents en redactar un PI

• Mesures massa genèriques, com ara «adaptar el material». Cal dir com: mida de lletra, nombre d'ítems, tipus de resposta.
• Oblidar els punts forts. El nivell competencial actual també ha de dir què fa bé l'alumne.
• No connectar mesures i criteris d'avaluació. Si l'alumne respon amb opcions tancades, l'avaluació ho ha de tenir en compte.
• No fixar el seguiment. Sense dates de revisió, el PI es converteix en un tràmit.

Per a l'alumnat amb dislèxia, a l'article sobre adaptacions metodològiques per a la dislèxia hi trobareu més exemples, i si heu de preparar material per a tot el grup, la guia sobre el DUA i les fitxes en tres nivells us ajudarà a planificar-lo.

Si voleu estalviar temps, amb Midaula podeu generar una fitxa per curs i adaptar-la a l'alumne (dislèxia, TEA, altes capacitats, alumnat nouvingut, entre altres); cada fitxa inclou la llista de les adaptacions aplicades, a punt per copiar a l'apartat de mesures del PI.

En resum

• El PI recull les mesures i els suports que necessita un alumne concret; el regula el Decret 150/2017.
• És obligatori, entre altres casos, per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (com ara molts alumnes amb TEA) i per a l'alumnat nouvingut que s'incorpora tardanament.
• Per a l'alumnat amb altes capacitats, a primària és obligatori si es flexibilitza l'etapa o s'avalua amb criteris superiors.
• Termini màxim de dos mesos per elaborar-lo i revisió completa almenys un cop per curs.
• Les adaptacions han de ser concretes i han d'estar connectades amb els criteris d'avaluació.