Adaptacions metodològiques per a la dislèxia a primària (exemples)

Les adaptacions metodològiques per a l'alumnat amb dislèxia són canvis en la manera de presentar la informació, de fer les tasques i d'avaluar, perquè la dificultat lectora no impedeixi a l'alumne demostrar el que sap. A primària, les més útils són llegir-li els enunciats, no fer-lo llegir en veu alta sense preparació, donar-li més temps, reduir la quantitat de text sense rebaixar l'objectiu i valorar el contingut per sobre de l'ortografia no treballada.

Per què cal adaptar (i què vol dir adaptar)

La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que afecta sobretot la precisió i la fluïdesa lectora i, sovint, l'ortografia. No depèn del nivell intel·lectual ni de l'esforç: un alumne amb dislèxia pot entendre perfectament un problema i fallar-lo perquè ha llegit malament l'enunciat.

El Decret 150/2017 inclou l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge entre l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. En la pràctica, això vol dir que l'escola ha de preveure mesures i suports: en primer lloc, universals (per a tot el grup) i, si cal, addicionals. Que s'hagin de recollir en un pla de suport individualitzat ho valora la comissió d'atenció educativa inclusiva (CAEI).

Adaptar no és rebaixar. L'objectiu de la tasca es manté; el que canvia és el camí per arribar-hi. Si l'objectiu és comprendre un text, l'alumne el pot escoltar. Si l'objectiu és treballar l'ortografia, aleshores sí que ha de llegir i escriure, però amb una dosi i una correcció ajustades.

Adaptacions metodològiques a l'aula

Les propostes següents segueixen, en bona part, el model de PI per a la dislèxia que difon el Servei Educatiu de Sant Martí (EAP).

En la lectura

• No obligar l'alumne a llegir en veu alta davant del grup. Si ha de llegir, donar-li el text abans perquè el pugui preparar.
• Llegir-li els enunciats i les consignes, o oferir-li la síntesi de veu.
• Prioritzar els continguts bàsics de cada text i comprovar-ne la comprensió amb preguntes orals.
• Donar la informació clau destacada: paraules clau subratllades, esquemes o mapes conceptuals.
• Valorar la reducció de lectures obligatòries o oferir alternatives, com ara llibres de lectura fàcil o audiollibres.

En l'escriptura

• Donar més importància al contingut que a la forma en les produccions escrites.
• Corregir només les faltes ortogràfiques que s'han treballat o que s'han pactat amb l'alumne.
• Evitar la còpia de textos llargs de la pissarra; donar-li el text imprès.
• Permetre l'ús de l'ordinador i del corrector ortogràfic en els treballs.

En matemàtiques

• Comprovar que l'alumne ha entès l'enunciat del problema abans de començar.
• Valorar el plantejament i el raonament, encara que hi hagi errors de càlcul.
• Permetre que tingui a l'abast les taules de multiplicar i les fórmules.
• Tenir en compte les dificultats d'organització espacial i d'interpretació de gràfics.

En l'organització i el temps

• Donar temps addicional per acabar les activitats.
• Reduir els deures i evitar les activitats repetitives.
• Oferir regles mnemotècniques i suports visuals.
• Ajudar-lo a organitzar-se amb l'agenda i un calendari visible.
• Elogiar els progressos i l'esforç, i evitar la correcció sistemàtica davant del grup.

Com ha de ser una fitxa adaptada per a la dislèxia

El format de la fitxa també és una adaptació, i sovint és la que costa menys d'aplicar:

• Lletra clara, sense gràcies, i de mida una mica més gran que l'habitual.
• Interlineat ampli i paràgrafs curts.
• Text alineat a l'esquerra, no justificat, perquè els espais entre paraules siguin regulars.
• Sense cursiva ni frases senceres en majúscules. Per destacar, millor la negreta.
• Fons net, sense dibuixos ni textures darrere del text.
• Enunciats curts, amb una sola instrucció per frase i el verb al principi: «Encercla», «Uneix», «Escriu».
• Espais de resposta amplis, amb pautes si cal.

Sobre les tipografies dissenyades «per a la dislèxia»: els estudis que les han comparat amb tipografies habituals, com el de Wery i Diliberto (2017) amb OpenDyslexic, no han trobat millores en la velocitat ni en la precisió lectora. Si l'alumne s'hi sent còmode, no fan mal, però no substitueixen les altres adaptacions.

Exemple: la mateixa activitat, ordinària i adaptada

Una fitxa d'ortografia de 4t sobre la distinció entre b i v:

Versió ordinària	Versió adaptada per a dislèxia
Dictat de deu frases amb paraules amb b i v.	Text amb vuit buits: l'alumne tria entre dues opcions escrites (b / v) per a cada paraula.
Copia les paraules incorrectes cinc vegades.	Classifica les vuit paraules en dues columnes, b i v, amb un dibuix de suport per a cada columna.
Escriu cinc frases amb paraules de la llista.	Escriu dues frases amb paraules de la llista. Pots dir-les primer en veu alta.
Correcció de totes les faltes del dictat.	Correcció només de les paraules amb b i v, l'objectiu de la fitxa.

I un problema de matemàtiques de 3r:

• Ordinari: «La biblioteca de l'escola tenia 248 llibres. Aquest trimestre n'han arribat 65 de nous i se n'han fet malbé 19, que s'han hagut de llençar. Quants llibres té ara la biblioteca?»
• Adaptat: «La biblioteca tenia 248 llibres. Han arribat 65 llibres nous. S'han llençat 19 llibres. Quants llibres hi ha ara?». Frases curtes, una dada per línia, dades en negreta i l'enunciat llegit en veu alta pel docent. El càlcul i el raonament són els mateixos.

Adaptacions en l'avaluació

• Llegir les preguntes de la prova en veu alta i comprovar que l'alumne ha entès les instruccions.
• No dictar les proves escrites.
• Donar temps addicional.
• Diversificar els instruments: proves orals, treballs, presentacions o treball cooperatiu.
• Fer servir preguntes d'opció múltiple, d'associació o de completar.
• Fer que les errades ortogràfiques no baixin la qualificació d'una prova de continguts.
• Evitar correccions punitives, com omplir el full de tinta vermella.

Com saber si una adaptació funciona

Una adaptació no és definitiva: s'ha de provar i revisar. Uns quants indicadors senzills ajuden a decidir si cal mantenir-la, canviar-la o retirar-la:

• L'alumne acaba la tasca en un temps raonable i sense abandonar-la a mitges.
• Les respostes reflecteixen el que sap. Si oralment respon bé i per escrit no, l'adaptació encara no és suficient.
• Participa més: aixeca la mà, demana ajuda, s'ofereix a explicar.
• L'alumne la fa servir sense que calgui recordar-li-ho cada vegada.

Convé preguntar-li directament què l'ajuda i què no. Molts alumnes de cicle mitjà i superior saben dir si prefereixen escoltar l'enunciat o llegir-lo amb més temps. Aquesta informació, recollida al llarg del trimestre, és la que dona sentit al seguiment del PI quan n'hi ha.

Errors freqüents

• Fer llegir en veu alta per «practicar» davant de tot el grup. Exposa l'alumne i no millora la lectura.
• Reduir l'exigència de contingut en lloc d'adaptar el format. Un alumne amb dislèxia pot fer preguntes d'inferència de nivell alt si el text li arriba bé.
• Castigar amb còpies les faltes d'ortografia.
• Aplicar les adaptacions només als exàmens. Si no s'han fet servir durant el trimestre, l'alumne no les sabrà aprofitar.

Si heu de preparar diverses versions de les fitxes de comprensió lectora o d'ortografia, a Midaula podeu generar-les per curs amb l'adaptació per a la dislèxia ja aplicada (format, longitud dels enunciats i tipus de resposta), juntament amb la llista d'adaptacions per al PI.

En resum

• Adaptar per a la dislèxia vol dir canviar el camí, no l'objectiu de la tasca.
• A l'aula: llegir els enunciats, no forçar la lectura en veu alta, més temps i menys text.
• A les fitxes: lletra clara i més gran, interlineat ampli, alineació a l'esquerra, enunciats curts i fons net.
• A l'avaluació: preguntes llegides, temps addicional, instruments diversos i ortografia no treballada sense penalització.
• Les tipografies especials no són imprescindibles; les altres adaptacions pesen més.