El DUA a primària: com fer una fitxa en tres nivells

El disseny universal per a l'aprenentatge (DUA) consisteix a dissenyar les activitats des del principi pensant en la diversitat de l'alumnat, en lloc d'adaptar-les a posteriori. Una fitxa en tres nivells n'és una aplicació pràctica: el mateix objectiu i el mateix text de partida, amb tres graus de suport i de repte que l'alumne pot triar. Per no triplicar la feina, s'escriu el nivell mitjà i se'n deriven els altres dos canviant només unes quantes variables.

Què és el DUA, en poques paraules

El DUA és un marc elaborat pel CAST, una organització nord-americana de recerca educativa. La versió 3.0 de les pautes, publicada el juliol de 2024, l'organitza en tres principis:

• Múltiples formes d'implicació: el perquè de l'aprenentatge. Inclou connectar amb els interessos i la identitat de l'alumnat, sostenir l'esforç i la persistència, i la capacitat emocional.
• Múltiples formes de representació: el què. Inclou la percepció, la llengua i els símbols, i la construcció de coneixement.
• Múltiples formes d'acció i expressió: el com. Inclou la interacció, l'expressió i la comunicació, i el desenvolupament d'estratègies.

L'objectiu final, segons les pautes, és que l'alumnat guanyi capacitat d'actuar com a aprenent: amb propòsit, amb recursos i amb estratègia.

Què diu la normativa catalana

El Decret 175/2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica, estableix que les mesures adoptades per personalitzar l'aprenentatge «s'han de regir pels principis del disseny universal per a l'aprenentatge (DUA)». Per la seva banda, el Decret 150/2017 situa les mesures universals, adreçades a tot l'alumnat, com el primer nivell de resposta educativa, abans de les mesures addicionals i intensives.

Dit d'una altra manera: com més flexible és el material de base, menys adaptacions individuals caldrà fer després.

Quan una fitxa en tres nivells és DUA (i quan no)

Una fitxa multinivell s'acosta al DUA si compleix aquestes condicions:

• Objectiu comú. Els tres nivells treballen la mateixa competència.
• Contingut compartit. Tothom llegeix el mateix text o resol el mateix tipus de problema, de manera que la posada en comú és possible.
• Elecció i mobilitat. L'alumne pot triar el nivell, o començar-ne un i passar al següent.
• Nivells neutres. Símbols com ▲ (bàsic), ● (mitjà) i ■ (ampliat) eviten les etiquetes «fàcil» i «difícil».

S'allunya del DUA si els nivells serveixen per fer grups fixos per capacitat, o si el nivell bàsic treballa un objectiu inferior que no permet arribar al criteri d'avaluació.

El mètode: una fitxa base i quatre palanques

1. Fixeu l'objectiu comú. Per exemple: «Localitzar informació explícita en un text expositiu i fer-ne una inferència».
2. Escriviu primer el nivell mitjà, el que faríeu per a la majoria del grup.
3. Deriveu el nivell bàsic afegint suport, no traient objectiu.
4. Deriveu el nivell ampliat traient suport i afegint transferència o creació.

Per derivar els nivells, n'hi ha prou de moure una o dues d'aquestes palanques:

Palanca	▲ Bàsic	● Mitjà	■ Ampliat
Suport	Exemple resolt, banc de paraules, imatges	Alguna pista	Sense suport
Quantitat	Menys ítems	Ítems habituals	Ítems habituals o menys, però més exigents
Tipus de resposta	Encerclar, unir, completar	Resposta breu	Resposta oberta i justificada
Complexitat	Informació literal i guiada	Literal i inferència	Inferència, valoració i creació

Exemple complet: comprensió lectora de 4t

Text comú (per als tres nivells): un text expositiu de 150 paraules sobre les orenetes, que explica que fan el niu amb fang, que a la tardor marxen cap a l'Àfrica perquè aquí hi ha menys insectes per menjar i que a la primavera tornen, sovint al mateix niu. Al nivell bàsic, les paraules clau van en negreta i el docent pot llegir el text en veu alta.

▲ Nivell bàsic

• 1. On passen l'hivern les orenetes? Encercla-ho: a) al Pirineu; b) a l'Àfrica; c) al bosc de l'escola.
• 2. Uneix amb fletxes cada estació amb el que fan les orenetes: a la tardor, a la primavera / tornen al niu, marxen cap a l'Àfrica.
• 3. Completa amb les paraules fang i niu: Les orenetes fan el ___ amb ___.

● Nivell mitjà

• 1. On passen l'hivern les orenetes?
• 2. Per què marxen a la tardor? Copia la frase del text que ho explica.
• 3. Explica amb les teves paraules com fan el niu.

■ Nivell ampliat

• 1. On passen l'hivern les orenetes i per què hi van?
• 2. Si un any la tardor fos molt càlida i hi hagués molts insectes, què creus que podria passar? Justifica-ho amb informació del text.
• 3. Escriu tres preguntes que faries a una persona experta en ocells per saber-ne més.

Fixeu-vos que la numeració es manté: la pregunta 1 sempre localitza informació, la 2 treballa el perquè i la 3 demana elaborar. Això permet corregir en gran grup i que cada alumne aporti la seva resposta. Trobareu altres textos per graduar a les fitxes de comprensió lectora de 4t.

Com s'organitza a l'aula

Una manera senzilla de fer-ho funcionar és aquesta seqüència de sessió:

1. Lectura compartida. Tot el grup llegeix o escolta el mateix text. Es comenten les paraules difícils.
2. Tria del nivell. Cada alumne tria per on comença. Al principi, el docent pot orientar-ne l'elecció, però l'objectiu és que l'alumnat aprengui a triar el repte adequat.
3. Treball individual o en parelles. Qui acaba un nivell pot passar al següent.
4. Posada en comú per número de pregunta. Com que la pregunta 1 de tots els nivells localitza la mateixa informació, tothom hi pot aportar alguna cosa.
5. Reflexió breu. «Quin nivell has triat? La pròxima vegada triaries el mateix?»

Aquest darrer pas connecta amb el principi d'implicació del DUA: l'alumne no només fa la tasca, sinó que aprèn a regular-ne la dificultat.

Trucs per no triplicar la feina

• Feu servir sempre la mateixa plantilla: capçalera, text, tres blocs d'exercicis.
• No reescrigueu el text. Si cal, afegiu-hi suports (negreta, glossari, àudio) en lloc de fer-ne tres versions.
• Canvieu només una o dues palanques per nivell. Si ho canvieu tot, ja són tres fitxes diferents.
• Mantingueu la numeració dels exercicis entre nivells, per corregir junts.
• Tingueu un banc de suports reutilitzables: exemples resolts, bancs de paraules, pautes d'escriptura.
• Deixeu que l'alumnat triï. Podeu proposar començar pel nivell ▲ o ● i pujar quan s'acabi.

Errors freqüents

• Un nivell bàsic infantilitzat, amb dibuixos i textos de cursos inferiors. El repte ha de ser real.
• Un nivell ampliat que és «més del mateix»: vint operacions en lloc de deu. Ampliar vol dir aprofundir, no afegir quantitat.
• Nivells que no porten al mateix criteri d'avaluació. Si el bàsic no permet demostrar l'aprenentatge, no és un nivell, és una altra activitat.
• Assignar sempre el mateix nivell al mateix alumne. Un alumne pot necessitar el ▲ en comprensió i fer el ■ en problemes.

La fitxa en tres nivells resol bona part de la diversitat del grup, però no tota. Per a l'alumnat que necessita mesures addicionals o intensives, l'article sobre el pla de suport individualitzat explica com recollir-les, i el d'adaptacions per a la dislèxia en dona exemples concrets.

Si voleu partir d'una base ja feta, a Midaula podeu generar cada fitxa en els tres nivells (▲ bàsic, ● mitjà i ■ ampliat) amb el mateix text i la mateixa numeració, per curs i per tipus d'activitat, i consultar-ne exemples al directori de fitxes.

En resum

• El DUA proposa dissenyar pensant en la diversitat des del principi; el Decret 175/2022 el fixa com a criteri per personalitzar l'aprenentatge.
• Una fitxa en tres nivells és DUA si comparteix objectiu i contingut, i si l'alumnat pot triar i canviar de nivell.
• Escriviu el nivell mitjà i deriveu-ne els altres dos amb quatre palanques: suport, quantitat, tipus de resposta i complexitat.
• Mantingueu el text i la numeració per corregir junts.
• Ampliar és aprofundir, no afegir més exercicis.