Comprensió lectora: quines preguntes fer a cada curs (amb exemples)

Una bona fitxa de comprensió lectora combina tres tipus de preguntes: literals (la resposta és al text), inferencials (cal deduir-la a partir de pistes) i crítiques (cal valorar i justificar). El que canvia d'un curs a l'altre no és tant el tipus de pregunta com la llargària del text, la proporció entre els tres tipus i el grau d'autonomia que es demana a l'alumne per respondre.

En aquest article trobareu una taula orientativa per cursos, exemples de preguntes de 1r a 6è sobre un mateix text breu i una fitxa completa de 3r de primària.

Els tres nivells de comprensió

La classificació en tres nivells és molt habitual a l'escola i encaixa amb els processos que avaluen les proves internacionals com PIRLS, que s'apliquen a l'alumnat de quart curs: localitzar informació explícita, fer inferències directes, interpretar i integrar idees, i avaluar el contingut i la forma del text.

Preguntes literals

Demanen informació que el text diu de manera explícita: qui, què, on, quan, quants. Serveixen per comprovar que l'alumne ha llegit i ha retingut les dades bàsiques.

• On era l'ocell?
• Què va fer la Júlia després de trobar-lo?

Preguntes inferencials

Demanen una informació que el text no diu, però que es pot deduir. La clau és que la resposta sigui justificable amb el text, no una endevinalla.

• Per què creus que la Júlia va fer forats a la capsa?
• Com se sentia la Júlia quan l'ocell va volar? Quina frase t'ho fa pensar?

Preguntes crítiques o valoratives

Demanen opinar, comparar o valorar el text, i sempre justificar-ho. A primària, una pregunta crítica sense «per què» es queda a mitges.

• Creus que la Júlia va fer bé d'avisar la mestra? Per què?
• Si haguessis de canviar el final, com el canviaries?

El text d'exemple

Per veure com evolucionen les preguntes, farem servir el mateix text breu a tots els cursos. A la pràctica, el text s'allarga i es complica cada any, però mantenir-lo fix ajuda a comparar.

La Júlia va trobar un ocell a terra, sota l'arbre del pati. Tenia una ala estesa i no volava. La Júlia el va posar dins d'una capsa amb forats i va avisar la mestra. A la tarda, l'ocell ja saltava. L'endemà, quan van obrir la capsa a la finestra, va volar fins a la branca més alta.

Taula per cursos: llargària, tipus de preguntes i exemples

Les llargàries són orientatives: depenen del grup, del moment del curs i del tipus de text. El Decret 175/2022 organitza la primària en tres cicles (1r i 2n, 3r i 4t, 5è i 6è) i no fixa un nombre de paraules per curs, de manera que cada centre ho concreta en la seva programació.

Curs	Llargària orientativa	Tipus de preguntes	Exemple sobre el text
1r	30–80 paraules, frases curtes	Literals amb suport visual; inferències orals	On era l'ocell? Encercla: al pati / a casa / al bosc
2n	80–150 paraules	Literals; inferències senzilles	Per què l'ocell no volava?
3r	150–250 paraules	Literals, seqüència, vocabulari en context, inferències guiades	Ordena els fets de l'1 al 4. Què vol dir «estesa»?
4t	250–350 paraules	Idea principal, títol, inferències sobre sentiments i causes	Quin títol posaries al text? Per què?
5è	350–500 paraules	Interpretació, intenció de l'autor, opinió justificada	Per què creus que la Júlia va avisar la mestra en lloc de quedar-se l'ocell?
6è	400–700 paraules o diversos textos	Valoració crítica, tipus de text, comparació entre fonts	És un text narratiu o expositiu? Quines pistes t'ho indiquen?

Proporció aproximada de preguntes per cicle

• Primer cicle (1r i 2n): majoritàriament preguntes literals, una d'inferencial i, si de cas, una d'opinió feta oralment.
• Segon cicle (3r i 4t): meitat de literals, dues o tres d'inferencials i una de crítica.
• Tercer cicle (5è i 6è): menys literals, més inferencials i almenys dues de crítiques o de comparació.

A 6è convé incloure també textos no literaris (notícies, instruccions, tiquets, gràfics), perquè les proves de competències bàsiques de 6è els fan servir: en l'edició de 2017, per exemple, hi havia un article de divulgació i un fragment de Jaume Cabré.

Exemple complet: fitxa de comprensió lectora de 3r

A 3r, el salt important és que l'alumne comença a respondre per escrit amb frases completes i a buscar al text la prova de la seva resposta. Una fitxa equilibrada sobre el text de l'ocell podria ser així:

1. Literal. On va trobar la Júlia l'ocell?
2. Literal. Què li passava a l'ocell?
3. Seqüència. Ordena els fets de l'1 al 4: l'ocell salta / la Júlia troba l'ocell / l'ocell vola / la Júlia avisa la mestra.
4. Vocabulari en context. Què vol dir «l'endemà»? Encercla: un dia abans / un dia més tard / el mateix dia.
5. Inferencial. Per què la capsa tenia forats?
6. Inferencial. Com saps que l'ocell es va curar? Copia la frase que t'ho diu.
7. Crítica. Què hauries fet tu si haguessis trobat l'ocell? Explica-ho en dues frases.

Fixeu-vos en dos detalls: la pregunta 6 és inferencial, però demana una prova literal, que és una bona manera d'ensenyar a justificar; i la 7 limita la resposta a dues frases, cosa que fa la correcció més àgil.

Podeu trobar models per a aquest curs a fitxes de comprensió lectora de 3r de primària.

Errors habituals en les preguntes

Molts problemes de comprensió que detectem en l'alumnat són, en part, problemes de les preguntes. Aquests són els més freqüents:

• Preguntes que es responen sense llegir. «De quin color és el cel?» no avalua el text.
• Preguntes de copiar i enganxar. Si la pregunta repeteix literalment una frase del text, l'alumne la troba per coincidència visual, no per comprensió.
• Preguntes de sí o no sense justificació. «T'ha agradat el text?» aporta poc si no va seguida d'un «per què».
• Inferències impossibles de justificar. «Quants anys té la Júlia?» no té resposta al text i genera respostes a l'atzar.
• Massa preguntes. Deu preguntes sobre un text de 150 paraules converteixen la lectura en un interrogatori.

Com graduar les preguntes per a tota la classe

No cal fer un text diferent per a cada alumne. Una estratègia molt pràctica és mantenir el mateix text i les mateixes preguntes de fons, i canviar el suport:

• Nivell amb més suport: opcions per triar, frases per completar, la línia del text on hi ha la resposta.
• Nivell estàndard: pregunta oberta amb resposta en frase completa.
• Nivell d'aprofundiment: la mateixa pregunta amb una demanda afegida («Justifica-ho amb dues pistes del text»).

Aquesta lògica és la del disseny universal per a l'aprenentatge, que expliquem amb més detall a com fer una fitxa en tres nivells. Si teniu alumnat amb dislèxia, també us pot ser útil l'article sobre adaptacions per a la dislèxia a primària.

Una eina per estalviar temps

Preparar un text adequat al curs i set preguntes ben equilibrades porta temps. Amb Midaula podeu generar fitxes de comprensió lectora per a cada curs, en català o en castellà, amb preguntes literals, inferencials i crítiques i en tres nivells de suport, i revisar-les abans d'imprimir-les.

En resum

• Feu servir tres tipus de preguntes: literals, inferencials i crítiques.
• Allargueu el text i reduïu la proporció de preguntes literals a mesura que pugen els cursos.
• Demaneu sempre que les inferències i les opinions es justifiquin amb el text.
• A 3r, combineu seqüència, vocabulari en context i una pregunta d'opinió breu.
• A 6è, incloeu textos no literaris i preguntes sobre el tipus de text.
• Per atendre la diversitat, mantingueu el text i gradueu el suport de les preguntes.