La nit de la cavalcada: fitxa de comprensió lectora per a 4t de primària

Llegeix el text

Feia setmanes que el Pol i la seva germana petita, la Júlia, comptaven els dies. A principis de desembre havien escrit la carta als Reis d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar. El Pol hi havia demanat un telescopi i la Júlia, un patinet. L'havien deixada en una bústia reial, a la plaça del poble.

Per fi va arribar el vespre del 5 de gener. Feia molt de fred. La família, ben abrigada, va anar al carrer Major. La vorera ja era plena de gent i molts infants duien fanalets encesos.

De sobte, es van sentir tambors i trompetes. Primer van arribar els patges, que llançaven caramels. Després van aparèixer les carrosses, plenes de llums. La de Melcior anava al davant, i darrere venien la de Gaspar i la de Baltasar. La Júlia va cridar tant que es va quedar afònica.

A casa, abans d'anar a dormir, van deixar a la taula tres gots de llet i unes galetes per als Reis. També hi van posar una galleda d'aigua per als camells, que havien fet un viatge molt llarg. La Júlia va trigar molt a adormir-se: cada petit soroll li feia obrir els ulls.

L'endemà al matí, els gots eren buits i només quedaven unes molles de galeta. Al menjador hi havia els regals. El Pol va trobar-hi el telescopi, i la Júlia, el patinet. Al costat hi havia un tros de carbó de sucre per a cadascú. «Algú no s'ha portat tan bé com es pensava!», va dir la mare, rient.

Al migdia, tota la família va dinar a casa de l'àvia. De postres hi havia el tortell de Reis, que amaga a dins una figureta i una fava. Qui troba la figureta és coronat rei, i qui troba la fava paga el tortell. La figureta va sortir al Pol, que es va posar una corona de paper. La fava va sortir a l'avi. «Doncs l'any que ve el pagaré jo!», va dir, i tothom es va posar a riure.